Què necessitem?

Estovalles, tovallons, i una pila de plats, alguns vasos, un grapat de coberts… Tot allò que que calgui per tenir la taula parada.

Què farem?

Demanar que parin la taula i ajudar a pensar per quantes persones l’hem de parar. No diem un número sinó els noms de cadascú.

Com ho farem?

Deixant que s’organitzin i ho facin a la seva manera i fer-nos la idea que potser cau alguna cosa i es trenca però que són coses que poden passar.

I… no ho farem només un dia sinó sempre que en tinguem l’oportunitat. És probable que el primer dia per exemple portin els plats d’un en un i facin tants viatges com persones hi ha d’haver a la taula, però aniran veient que en poden portar més d’un i segurament acabaran comptant quants plats han d’agafar per fer-ho en un sol viatge.

Si en lloc de quatre hi ha, per exemple, sis persones a la taula també acaben trobant maneres de resoldre-ho encara que costi una mica més. S’hi poden fixar que en els dos costats llargs de la taula s’hi seuen dues persones a cadascun, i un a cada costat curt de la taula.

Perquè és interessant fer-ho?

• Perquè és una manera de treballar amb la quantitat que encara no passa pel nombres sinó per la correspondència un a un.
• Generalment quan agafen els plats pensen amb el de la mare, el del pare, el de… el meu… i tenen clar que n’han portat un per cadascú i el mateix amb els vasos, les forquilles i els ganivets, però és la correspondència i no el nombre el que tenen al cap.
• Això va evolucionant fins que ja poden pensar que són quatre persones i han d’agafar quatre coses de cada mena. És un procés que han de fer i aquesta és una ocasió de promoure que evolucioni. Sense deixar de banda que és una manera d’ajudar i de ser útil a més de tenir la sensació de fer-se gran.