Em desperto de cap per avall, notant la brisa a la cara. Gairebé no em puc moure, de tan estret que estic amb els meus companys. De seguida noto que fa molta calor, crec que estic en un clima tropical. Però no entenc res. Què hi faig, aquí? Per què estic col·locat d’aquesta manera, cap per avall? Què m’ha passat? Per molt que pensi, no trobo cap resposta a les meves preguntes.

Ja han passat diverses nits d’ençà que em vaig despertar per primera vegada. Ara mateix se m’estan acostant dos homes. Són tots dos forçuts, van amarats de suor i porten una navalla a la mà. No sé què deuen voler de nosaltres, però, de sobte, em passa una idea fugaç pel cap que em fa glaçar: em venen a matar? No sé quines són les seves intencions, però tot i això intento passar desapercebut entre els meus companys i no cridar l’atenció. Per la meva
sorpresa, veig que no ens volen fer mal, i em tranquil·litzo. “Calma, només venien a tornar-te a posar dret, no et faran cap mal”, penso.

Em torno a despertar. Aquest cop, a causa d’una brisa diferent. El vent porta unes gotetes salades i sento olor de mar. També m’estic marejant molt, i no parem de balancejar-nos d’un costat a l’altre. Dono un cop d’ull al meu voltant i hi veig tots els meus companys, que estan com jo. No sé si tinc al·lucinacions, però m’ha semblat que algú té la pell una mica verdosa. Per la finestra no hi entra gaire llum, així que dedueixo que deu ser negra nit. Tampoc no em puc moure, estic lligat altre cop amb els meus companys. No tinc més forces.

Amb tot l’enrenou em desperto. Des de la finestreta d’ull de bou puc gaudir de l’alba. Ja hem arribat a terra i estem desembarcant. Em pugen a un camió amb la resta de companys i ens hem d’esperar una hora ben bona per arribar a la nostra destinació. Un cop hi hem arribat, ens deixen en una mena de magatzem on fa molt fred.

Avui és el dia. Ens agafen a primera hora i ens porten a la planta superior. Em cau l’ànima als peus en veure un miserable cartell que diu: “Oferta plàtans! Especial avui a 1 €/kg”. Potser algú s’havia parat mai a pensar sobre el final de la vida d’un plàtan de Canàries?

Clàudia Rimola
2n ESO
Accèssit narració 1r cicle