Últimament, molts alumnes s’han queixat sobre el sistema educatiu d’Espanya, per això hem investigat, i hem comparat el sistema d’Espanya amb el del Japó, ja que està entre un dels millors.
Espanya, anys enrere s’ha quedat entre els últims llocs de l’informe de PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’estudiants) a diferència de Japó que va quedar entre els primers llocs el 2015. Bàsicament creiem que el sistema educatiu d’Espanya no era un dels millors, i encara no ho és.
El sistema educatiu d’Espanya es basa en cinc etapes: educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat/graus. Cada una d’aquestes etapes tenen uns objectius a complir com per exemple, començar a socialitzar amb el seu entorn social i més endavant coneixements bàsics…
L’educació secundària (ESO), al Japó no és obligatòria, però igualment més d’un 90% hi assisteix. Més d’uns 2,5 milions d’estudiants segueixen anant a universitats i escoles terciàries. En el passat, però, el procés de selecció per l’educació d’alt nivell era definit com a “infernal” o “bèl·lic”. No obstant això, amb la disminució de la natalitat, la situació s’ha revertit. Actualment els col·legis i universitats, han de competir entre si per guanyar alumnes. El sistema educatiu Japonès es basa en la competència i l’eficàcia dels alumnes. En les escoles públiques s’ensenya molt més l’apartat dels valors morals, actitud i el desenvolupament de la personalitat/caràcter. Se centren més en els sentiments dels alumnes més endavant amb coneixements bàsics.
Vam fer una enquesta als alumnes de 3r ESO, la majoria coincideixen en el fet que el sistema educatiu no és bo, que al cap i a la fi es basa a estudiar-ho tot i després ”vomitar-ho” a l’examen. Ara us posarem els resultats de les votacions i un comentari que creiem que és el que defineix millor l’opinió de tots.
En conclusió, molts dels alumnes de 3r d’ESO, estan d’acord que no els agrada el sistema educatiu i que hi ha assignatures que no fan falta fer. També els hi agradaria que el sistema educatiu canviés; per això proposem algunes idees per millorar-ho:
- Que les assignatures que no siguin matemàtiques i llengües siguin optatives.
- Que les classes fossin més interactives, que no tot sigui prendre apunts.
- Que no hi hagi exàmens, sinó que ens avaluïn per l’actitud i esforç.
- Que no ens juguéssim el futur amb una nota.
- Que s’estudiessin coses realment útils, com: poder mantenir-se en un futur, trobar feina…
- Que no hàgim d’estar 8 h asseguts prenent apunts.
- Que hi hagués més llengües i menys tècniques d’estudi i història.
- Que s’avalua a tothom per igual i saber que la gent canvia d’actitud i poder durant un temps treu males notes, però després s’hi esforça i no has de fitxar-lo com a mal estudiant.