A la gala dels famosos premis Goya, de cinema espanyol, es van colar més d’un parell de comentaris masclistes i sexistes al darrere de les càmeres de RTVE. Van anar principalment contra l’actriu Marta Nieto. Alguns d’aquests són:

– Esa se llama Marta Nieto. Es mi prima.

– ¿Tu prima? Pues preséntamela…

– ¿Está buena? Pues te digo una cosa: es la más buena de todas…

– Pues mira, la que no quieras, pa mí.

– …porque las demás eran todo esqueletillos… Solamente una cantante, la Nancy -en realidad se llama Nathy- Peluso… Bueno, y una que parecía un putón verbenero, toda llena de tatuajes…

-Esta es la única guapa porque las demás todas esqueletillos.

-Había una, la ‘Nancy Peluso’, y otra que estaba llena de tatuajes y parecía puta, puta, puta…

D’aquesta conversa entre els dos càmeres i les conseqüències que han obtingut pels seus actes, podem extreure un parell de conclusions:

Primer de tot, el sexisme i el masclisme, per molt que la gent ho negui, segueixen estant presents a la nostra cultura, al vocabulari, a les expressions… òbviament hem de fer alguna cosa per trencar i destruir-los immediatament, ja que és inacceptable que hi hagi comentaris que “s’escapin” així com així i que a més, no hi hagi conseqüències severes per aquests.

Aquell parell d’homes creuen que demanant un simple perdó, es pot solucionar tot el dany causat pels seus comentaris. És que no saben el mal que poden fer? Que saben, potser, com s’han sentit aquestes actrius després d’escoltar la seva conversa? No, la resposta és no. Però és clar, fer un comentari masclista es pot solucionar i oblidar amb un simple perdó, però un comentari contra la corona pot ocasionar una visita a la presó.

Diuen que insultar a algú és com tirar una pedra al mar, mai se sap com de profunda pot caure…

Ariadna Ruiz