BIG DATA

Més de 200 milions de persones utilitzen les xarxes socials diàriament: Instagram, YouTube, Tik Tok, Snapchat, Google… El que la majoria dels usuaris no saben és el que hi ha darrere d’aquestes plataformes i dels simples fets com clicar un cor per indicar que una foto t’agrada. La majoria d’aquests no saben com els controlen inconscientment i fan que, si a ells els convé, poden canviar la seva manera de pensar.

Una gran part dels usuaris de les xarxes creuen que les xarxes socials són una eina. Però no ho són. Hi ha una gran diferència entre una eina i les xarxes socials. Una eina, com una bicicleta, un martell o un bolígraf, espera a ser utilitzada, en canvi les xarxes socials no. Elles tenen els seus propis objectius i propis medis per aconseguir-los, incloent-hi que les hagis d’utilitzar. Darrere de les pantalles hi ha un algoritme, un gran algoritme. Encarregat que els usuaris vegin el que volen, encarregat que les fotografies es comparteixin amb més facilitat, encarregat que passem el màxim de temps possible a aquestes les xarxes socials.

Com hem dit abans, l’algoritme que hi ha darrere de les pantalles, està programat per assolir tres simples objectius: atenció, escampament i diners. Per molt que no ho sembli, les xarxes socials són un negoci, un dels negocis més rics de la història de la humanitat. Però com aconsegueixen els diners? Per entendre aquest concepte podem utilitzar una frase es diu sovint: “si no pagues pel producte, tu ets el producte”. Els usuaris no paguen per utilitzar aquestes plataformes perquè aparentment són gratis, però el que l’algoritme està fent és convertir els usuaris i les seves dades en un producte per qui posa els diners reals: els anunciants.

Aquestes empreses el que volen és que els seus anuncis siguin visualitzats pel màxim de públic i que aquests siguin els millors consumidors possibles del producte que estan oferint.

Però que necessiten perquè els seus anuncis vagin al públic ideal? Dades, aquesta és la resposta. Tant les mateixes xarxes com les empreses anunciants juguen amb les dades dels usuaris. Les manipulen, les controlen, les registren, les venen, les utilitzen… Tots i cada un dels moviments que fa una persona en entrar a les xarxes queda registrat: quant temps està mirant la foto o el vídeo, quin tipus de foto veu, quin vídeo li agrada més o menys, si està trist o content, on viu, quantes hores dorm, en què es gasta els diners…

Llavors, han d’aconseguir que les xarxes siguin addictives, en poques paraules. Hi ha milers de persones que es dediquen a això, a estudiar el cervell humà i crear una plataforma a la qual estigui enganxat també a base de controlar i utilitzar els moviments que fan cada un dels usuaris. L’últim objectiu és l’escampament, que compartim el que veiem perquè més usuaris vegin el que veuen els altres i així desbordar la quantitat de dades que tenen les empreses més riques de la història de la humanitat.

En conclusió: aquestes xarxes socials són un negoci per qui les controlen i per als anunciants. Cada moviment que fem queda enregistrat, amb aquestes dades l’algoritme que hi ha darrera de les pantalles aconsegueix crear pel que tothom està competint: el model més perfecte i precís de cada un dels usuaris de les xarxes: competeixen per la nostra atenció i, contra més els hi donem, millor podran prevenir les nostres accions i millor podran posar els anuncis que volen que veiem: aquells que saben que ens interessen. Al final és un tema de diners…

Gemma Buch, Ariadna Ruiz i Berta Segarra.