Tots aquí a Catalunya vam sentir parlar de l’exili de Carles Puigdemont a Brussel·les en el seu moment però quants han sentit la història d’un dels corresponsals catalans a Bèlgica que va viure el moment? Ens hem trobat amb la increíble oportunitat d’entrevistar a Xavi Coral, periodista de TV3 i corresponsal a Brussel·les.

ENTREVSITA REDACTADA:

Bon dia, Xavi. T’hem convocat a aquesta reunió per fer-te una série de preguntes sobre la teva vida i les teves experiències durant la teva estada com a corresponsal de TV3 a Brussel·les i sobre la teva vida periodística dedicada a la política. Ens pots explicar una mica qui ets i quin ha sigut, més o menys, el teu recorregut al periodisme?

Dons mira, vaig estudiar periodisme, per després començar a fer pràctiques a la televisió de Terrassa i això em va anar molt bé perquè a les televisions locals fas de tot i, per tant, surts tu a fer la notícia, la graves, l’escrius, l’edites… I a més a més, jo presentava l’informatiu a televisió Terrassa, vull dir, que vaig fer bona pràctica a televisió local i això va servir de complement a la carrera. Doncs vaig aconseguir una beca a TV3, vaig estar treballant a TV3 de becari durant mig any i just quan em van preguntar si volia entrar i a partir d’aquí vaig fer un càsting i aquest càsting em va permetre començar a presentar el telenotícies nit, que era un programa que feien a la una de la matinada. Vaig estar un parell d’anys presentant aquell telenotícies. Després ja vaig passar a telenotícies migdia llavors, he fet aquest telenotícies durant onze anys. Aleshores vaig canviar, vaig anar a fer un programa que es deia divendres, el qual feiem cada tarda de la setmana. (…) Amb això vaig estar sis anys, també de periodista, però no tan en serio com amb el Telenotícies sinó d’una manera més discreta. Llavors vaig passar a fer un debat polític. Aquest era “.CAT” i això va durar un any. Després d’aquest “.CAT” me’n vaig anar de corresponsal a Brussel·les i he estat quatre anys allà. Llavors vaig tornar a fer una cosa del telenotícies migdia aquí a Catalunya. 

Ens agradaria també preguntar-te com és que vas acabar treballant a Brussel·les i quina va ser la teva reacció quan et van anunciar que treballaries allà?

És una cosa que a tots ens agradaria fer-ho, no? Perquè és clar, és molt emocionant marxar a un altre país, haver-te de defensar tu sol perquè allà, en l’altre país, estàs tu sol. Tocar tots els pals del periodisme, no? Fas reportatges, fas connexions en directe, fas vies de documanter-te, has de fer la producció del tema. (…) És una feina que és molt complerta. (…)Vaig dir que m’agradaria anar de corresponsal, vaig estar dinou anys demanant la corresponsalia però això no podia ser. «Quan pugui m’agradaria anar! Quan pugui m’agradaria anar!» I dons llavors va es va donar el cas que es va acabar el programa aquell de debat polític, (…) i just en aquell moment es va quedar lliure a Brussel·les. I vaig dir «Ostres! Dons ara és l’oportunitat, encara no tinc cap treball assignat i queda lliure Brussel·les i doncs podria ser…» I me n’hi vaig anar jo perquè, bé, van acceptar. O sigui que per tant va ser buscada, no? Però sí que és veritat que en el moment que et confirmen que hi vas dons dius «ostres!», doncs clar, has viscut tota la teva vida a Terrassa, has treballat tota la teva vida a TV3, als estudis centrals. (…)