Amb el pas dels anys, l’Agència Mundial d’Antidopatge ha anat afegint noves infraccions i definicions, com per exemple, la presència de substàncies prohibides a la sang dels esportistes, l’omissió de proves mèdiques o la seva no presentació, el fet de fer trampes a l’hora de realitzar els controls mèdics, la possessió de substàncies prohibides, la complicitat, etc.

Es tracta d’un procés delicat que s’ha de fer minuciosament, ja que, algunes persones generen per si mateixes substàncies que poden ser sospitoses, però que no per això significa que hagin volgut dopar o infringir la llei actual. El dopatge no és una cosa nova: S’ha descobert que ja en l’Antiga Grècia, a les Olimpíades del segle VIII aC ja s’utilitzaven algunes dietes especials i pocions per ajudar als esportistes a treure més rendiment, moguts sobretot per les grans recompenses econòmiques que suposaven el fet de guanyar les proves.

EXEMPLES DE SUBSTÀNCIES DOPANTS

• Esteroides: són les més conegudes i les més utilitzades al llarg de la història. El que fan és augmentar la massa muscular i la força, per la qual cosa se la vincula molt directament amb esports com ara l’aixecament de pesos.

• Estimulants: serveixen bàsicament per aguantar més i vèncer la fatiga i la son. La més popular es la cafeïna, que va ser considerada dopatge fins a l’any 2005. Actualment la cafeïna ja no està a la llista, donada la quantitat de begudes refrescants que en porten. Així i tot, durant les anàlisis es comprova la quantitat existent en el cos de l’esportista.

EFECTES SECUNDARIS

• Físics: En funció del tipus de substància, la dosi i la regularitat de la seva administració, aquests mitjans poden tenir efectes secundaris molt greus per a la salut. Alguns dels danys infligits a l’organisme no tenen marxa enrere, mentre que altres efectes secundaris poden fins i tot posar en perill la vida dels esportistes.

• Psíquics: Algunes substàncies prohibides no només produeixen efectes secundaris físics, sinó que també poden modificar i perjudicar aspectes psíquics de les persones. L’ansietat i les al·lucinacions i fins i tot les psicosis cròniques són alguns dels efectes demostrats que pot produir el dopatge. 

• Econòmics: La violació de les disposicions antidopatge, sobretot en l’esport d’elit, pot tenir com a conseqüència la imposició de multes i l’obligació de tornar diners de patrocinadors i premis. Aquells esportistes que tenen prohibit dedicar-se a la seva disciplina durant diversos anys o per sempre ja no poden guanyar-se la vida de la mateixa manera i, en el pitjor dels casos, arriben a endeutar-se, ja que han de seguir pagant les seves despeses corrents o fins i tot tornar elevades sumes de diners.

La conclusió que podem treure a partir d’això és que siguis expert o siguis un principiant no és bo el dopatge, sobretot pels efectes secundaris, si no hi hagués tants efectes secundaris, potser seria bo, però a més a més, si us hi fixeu, influeix també en la competició.