La mitologia japonesa és extremadament complexa. El panteó xinotaista, un conjunt de creences de l’arxipèlag japonès que existeix des de temps antics, recull més de vuit milions de kami, les divinitats pròpies d’aquesta cultura, les quals van anar expandint-se al llarg del temps. Totes aquestes divinitats provenen del Kojiki, el primer document escrit que es coneix en la història del Japó.

Els seguidors de la mitologia Japonesa diuen que aquesta consta de 8 milions de déus, nombre que per una altra cultura seria fix o definit. En canvi, per la japonesa, la qual té com a referència de l’infinit el nombre vuit, significa que tenen incomptables Deus.

—————————————————————–

“El marit i la dona han de ser com les mans i els ulls: quan fa mal la mà, els ulls ploren, i quan els ulls ploren les mans assequen les llàgrimes.”

—————————————————————–

Des dels inicis de l’existència del Japó, s’han anat donant explicacions mítiques a les preguntes que la gent es feia. Un perfecte exemple és la creació del Japó. Hi ha molts mites i llegendes famoses explicant com funcionaven les coses, parlant de divinitats, dimonis, yōkais i altres éssers que existien a la seva religió, les quals estan connectades formant una increïble història.

Hem reunit els principals mites:

La creació

Els primers déus convocaren dues criatures divines a l’existència: el mascle Izanagi i la femella Izanami, i els varen encarregar la creació de la primera terra. Per ajudar-los a fer-ho, se’ls va donar una llança decorada amb joies,  anomenada Amenonuhoko (‘llança dels cels’). Llavors, les dues divinitats, van anar al pont entre el cel i la Terra, Amenoukihashi (‘pont flotant dels cels’) i van agitar l’oceà amb la llança. Quan les gotes d’aigua salada van caure de la punta de la llança, van formar l’illa Onogoro (‘autoformada’).

Van baixar del pont dels cels i van fer la seva casa a l’illa. Desitjaven unir-se, així que van construir un pilar anomenat Amenomihashira i al seu voltant van aixecar un palau anomenat Yahirodono (l’habitació la qual té una àrea de 8 braços). Izanagi i Izanami van girar al voltant del pilar en direccions oposades i quan es van trobar, Izanami, la divinitat femenina, va parlar primer amb una salutació. Izanagi va pensar que aquesta no era la manera apropiada, però es van unir de tota manera. Van tenir dos fills, Hiruko (‘infant de l’aigua’) i Awashima (‘illa de bombolles’), però van ser mal fets i no es van considerar déus.

Van posar els nens en un bot i els embarcaren al mar; llavors, van demanar als altres déus una resposta sobre el que havien fet malament. Els van respondre que el déu masculí havia d’haver iniciat la conversa durant la cerimònia d’unió. Així que Izanagi i Izanami es dirigiren al voltant del pilar una vegada més, i aquesta vegada, quan es van trobar, Izanagi va parlar primer i el seu matrimoni va ser llavors reeixit.

—————————————————————–

“El sol no sap de bons, el sol no sap de dolents. El sol il·lumina i escalfa a tots per igual. Qui es troba a si mateix és com el sol.”

—————————————————————–

Els mites segueixen, redactant la història d’aquestes divinitats. Per altra banda, la mitologia japonesa no només recull deus, sinó que ha acollit altres éssers com els oni, els kitsune o fins i tot els tengu. En aquest cas, parlarem dels tres mencionats.

Oni

Els Oni (鬼) són un tipus de yokai del folklore japonès, traduït com dimonis, ogres o diables. Són personatges populars en l’art, literatura i teatre japonès.

Les representacions de l’oni varien molt, però normalment es mostren com a criatures gegantines i horribles amb aspecte d’ogres però amb urpes afilades, pèl despentinat i dues llargues banyes sortint dels seus caps. Són majoritàriament humanoides, però tenen les seves pròpies característiques físiques, com un nombre estrany d’ulls o dits addicionals. La seva pell pot ser de qualsevol color, sent el blau i el vermell els més comuns.

Solen representar-se portant garrots de ferro anomenats kanabō (金 棒). L’expressió “oni amb un garrot de ferro” (鬼 に 金 棒 oni-ni-kanabō), vol dir, ser invencible o imbatible. També pot fer-se servir en el sentit de “més enllà del més fort”, o tenir una qualitat natural millorada o suplementada per l’ús d’una eina. A més, pot significar excedir-se, ser innecessàriament fort o poderós.

Kitsune

“Kitsune”(狐) vol dir “guineu” en japones, animal que té molta importància en el folklore fins a tal punt que s’utilitza de forma molt continua per referir-se a l’esperit del bosc. La seva funció era principalment la de protegir els boscos i els llogarets.

Segons la mitologia japonesa, les guineus són animals intel·ligents amb habilitats màgiques, les quals es veuen incrementades amb el pas dels anys i el coneixement que l’esperit té. El poder dels kitsunes es pot mesurar en funció de les cues que té. El més poderós és el de nou cues.

L’ésser està relacionat amb el kami Oinari, el déu de la fertilitat i l’èxit, entre altres coses. La guineu pot servir de missatger o servent del kami, reforçant el seu poder sobrenatural.

Entre els seus poders més destacats es troba la capacitat d’adoptar la forma humana, habitualment en una dona jove. En alguns contes tradicionals, i en el folklore en general, els kitsune es desenvolupen com a éssers que s’aprofiten de la seva metamorfosi per fer entremaliadures a les persones; en altres ocasions, l’animal exerceix funcions de guardià fidel, amic, amant o esposa. A conseqüència de tots aquests atributs màgics, als kitsune se’ls fan ofrenes com si fossin una deïtat.

—————————————————————–

“És millor ser el enemic de una bona persona que el amic d’una dolenta.”

—————————————————————–

En conclusió, la cultura japonesa té molts mites i deïtats que es diferencien d’altres cultures occidentals. Així i tot, encara queden moltes més per explicar i ser conegudes per tot el món.