Recentment, els alumnes de 1r d’ESO han fet un treball a l’assignatura de català que consisteix entrevistar un familiar.

A continuació us deixo un dels millors exemplars, realitzat per l’alumna Mar Gelis:

El sistema educatiu després de la Guerra Civil

Bon dia, sóc la Mar Gelis i avui com a convidat tenim al meu avi, Joan Gelis. Un home que va viure la postguerra i que avui ens explicarà com va ser el sistema educatiu i també com eren les coses en aquell moment. 

Bon dia, Joan. Vas anar a l’escola?

Bon dia. Sí, perquè els meus pares a causa de l’opressió de la Guerra Civil van decidir que els meus germans i jo anéssim a l’escola. Primer a l’escola pública de Matadepera i posteriorment a l’escola social dirigida per D. Joan Artigues. 

Després de la Guerra el sistema educatiu va millorar o va empitjorar?

El sistema educatiu després de la Guerra Civil, clarament va empitjorar globalment amb tot, inclòs, una de les moltes coses que va empitjorar va ser que no podíem ni llegir ni aprendre el català, a més, la història que ens explicaven no era la real, estava manipulada.

 Tu, actualment, en quins idiomes saps parlar, llegir i escriure ?

Jo sé parlar, llegir i escriure en català perquè és la meva llengua de país i estudiada autodidàcticament. A més de parlar el castellà que el sé escriure i llegir perfectament i el francès, que és la llengua estrangera que sé llegir, escriure i parlar correctament.

Ja que vas viure la postguerra,  quines experiències recordes?

Per culpa de la guerra el meu pare va combatre amb defensa de l’estat de dret republicà. Va estar exiliat a Matadepera i ma mare va haver de fugir d’Almeria per la fam i va arribar a Matadepera a on es van conèixer tots dos. Al ser perdedors de la guerra van viure com vam poder, amb la por a sobre.

Davant d’aquesta situació de represàlia com recordes la vida diària? Estudiaves? Treballaves? Us alimentàveu correctament?

La vida diària, a partir dels sis anys dels quals en tinc records personals, va ser normal anant a l’escola, com bé he dit abans, a Matadepera, i posteriorment a Ca L’Artigues, fins als catorze anys que vaig començar a treballar i el mateix temps continuar estudiant amb especialitats de la feina. L’alimentació era molt correcta, ja que la meva mare treballava a les botigues d’alimentació en general, per tant no ens va faltar mai menjar.

Coneixes el que se’n deia “estraperlo”?

Sí, el meu pare era nascut a un poble de la Garrotxa i tenien terres de cultiu, per tant, ell, com que els primers anys no podia pujar al poble, hi anava la mare i al tornar a casa baixava queviures que a l’arribar a Matadepera, per evitar problemes amb l’autoritat, s’amagava com podia en el pas pel “burot” . Això és el que se’n deia estraperlo. 

De què treballaves? Suposava molts viatges? Tot el que vas aprendre a l’escola et va servir en el teu futur?

Als catorze anys vaig deixar els estudis primaris i vaig començar a treballar i al mateix temps a fer estudis nocturns d’especialització a l’escola industrial tèxtil, per tant vaig anar adquirint coneixements del tèxtil i gràcies a aquests coneixements em van servir per guanyar-me la vida.

Gràcies a no haver deixat d’actualitzar els meus estudis i tenir molt bones qualificacions vaig poder aconseguir més responsabilitats i per tant vaig haver de viatjar a molts llocs d’Europa per estar a la cresta de la moda i no perdre potencial.

En resum, des de l’escola primària, estudis d’especialització i la constància de continuar aprenent cada dia més, és el que fa que el futur estigui en les teves mans.

Creus que el sistema educatiu ha canviat a millor o a pitjor?

Ha canviat a millor per dos motius: 

1r tots els coneixements actuals s’han ampliat per les aportacions dels científics d’ahir i demà s’aniran ampliant pels d’avui. 

2n Encara que no es pugui dir que és total avui dia hi ha més llibertat a l’hora d’estudiar.

Doncs aquí acaba l’entrevista d’avui, gràcies per aquest moment, Joan.

Mar Gelis

1r d’ESO A

Noa Jiménez