En Carles León i en David Rausell són els dos tècnics i informàtics que van fer possible que tota la cerimònia del Vaixell de Paper fos possible telemàticament. Fins hi tot van muntar unes taules amb un munt d’ordinadors, cables i mil coses més perquè la connexió amb les aules fos possible. 

Malgrat les circumstàncies, creieu que l’edició d’enguany del Vaixell de Paper va sortir bé?

Personalment creiem que si, doncs no varem tenir gaires problemes en l’emissió en directe. 

Tot el feedback va ser molt positiu, la veritat. En l’emissió en directe no vam tenir problemes i el dia anterior en les proves va anar tot molt bé, però 5 minuts abans de l’inici vam tenir problemes amb l’àudio que ens van obligar a deixar l’àudio de la sala obert (i a estar molt callats tots els presents a la sala d’actes) tota la estona, fins i tot quan es veien els vídeos l’àudio de la sala estava obert. 

Va costar molt preparar totes les pantalles i organitzar-ho tot?

Carles León: Una vegada passat, crec que no tant. La tarda abans ja teníem la infraestructura muntada, i sobre aquesta se’ns van acudir idees que vàrem portar a terme (com les connexions a les classes amb el Zoom). Per mi, el més complicat eren un parell de coses: la primera era fer la realització del directe barrejant directes, vídeos, webcams… que fa fer d’una manera impecable el David, i la segona era si aguantaria la xarxa de l’escola. En aquell moment s’estava emetent per videoconferència a 14 classes d’ESO i batxillerat amb Teams i Zoom, i també a Primària s’estava fent un Zoom amb 16 classes connectades, més uns 250 dispositius mòbils connectats a la xarxa wifi. Crec que la prova d’estres de la xarxa s’ha aprovat amb nota.

David Rausell: Estic d’acord amb el Carles. Potser afegiria que la preparació dels ordinadors i les pantalles no era senzilla (aquí el mèrit del Carles). Teniu en compte que en l’ordinador amb la que emetiem el senyal teníem connectades tres pantalles: una per preparar el contingut a emetre, un altre per controlar l’emissió i una tercera còpia de la segona enfocada cap a les presentadores per a que veiessin el que s’estava emetent. A més d’aquest ordinador que em va tocar controlar, teníem una persona en un altre ordinador al costat controlant l’emissió en directe (el Pol Julià) i el Carles gestionant el Zoom i ajudant-me amb els temps i que no em deixes de fer res. La logística no era qualsevol cosa.

Laia Salamó