El mar Mediterrani es troba sobre dues plaques tectòniques: l’euroasiàtica i l’africana. En aquell temps, fa sis milions d’anys, aquestes plaques xocaven tan sovint que l’estret de Gibraltar s’arribava a tancar. Quan això passava el Mediterrani s’anava assecant, ja que l’aportació d’aigua dels rius i de la pluja no era suficient per compensar l’evaporació.

Les plaques tectòniques són fragments de la superfície terrestre que suren sobre una capa de roca líquida anomenada mantell. La terra es mou, molt a poc a poc. Quan aquestes plaques xoquen és quan provoquen terratrèmols o volcans o que es formin valls o muntanyes. 

Com que es tractava d’aigua marina, el que havia estat el fons marí es va anant cobrint de sal i convertint-se en la salina del món. Això va durar tant de temps que s’hi van acumular gruixos de sal tan alts com el gruixos de sal tan alts com el Montseny de gairebé 2000 metres. Una salina són unes piscines prop d’aigua salada, que pot provenir del mar o bé de fonts de les quals han passat per terrenys salins. Una salina funciona de la següent manera: primer obren unes comportes i es fa entrar l’aigua fins a omplir-les. Després les tanquen i deixen que s’evapori l’aigua. El que hi queda al fons és la sal, que es recull i acaba arribant a la cuina de casa nostra.

El tancament de l’estret no va afectar de la mateixa manera a tot arreu. El mar Mediterrani el formen dues grans piscines anomenades conca oriental i conca occidental, unides per una zona més elevada situada entre l’illa de Sicília i Tunísia. La conca oriental és més profunda i per això els peixos aconseguien viure més temps. 

Finalment l’estret de Gibraltar es va tancar del tot durant 250.000 anys. Amb una sequera tan llarga ja no hi va haver res a fer; encara que quedes aigua, era tan salada que no hi havia cap peix que ho aguantes. Potser va sobreviure algun bacteri, però parlem del temps que ja feien molts anys que ja s’hi havien extingit els dinosaures.

En aquella època no hi havia dinosaures però si molts mamífers. Quan l’estiu africà feia que les pastures no fossin un gran que, els animals migraven cap al nord. Com que s’havia tancat l’estret de Gibraltar, podien pujar a menjar als prats verds europeus. Hi van anar primer els herbívors ,als quals van seguir els seus depredadors.

Mentre els animals marins anaven morint i els terrestres colonitzaven Europa, les plaques continuaven força una cap a l’altre. Fins que s’hi va fer una escletxa que va permetre l’entrada d’aigua de l’oceà atlàntic. Allò que al principi era un rierol es va convertir en una inundació. Gràcies a això la conca occidental es va omplir amb només dues setmanes. La força de l’aigua erosionava les roques de l’estret fent que cada dia fos més ample i més profund, això accelerava l’entrada d’aigua. Un cop emplenada l’aigua de la conca occidental l’aigua va vessar i va omplir l’oriental. Va entrar més aigua fins a igualar el nivell del mar de l’oceà amb el mar. Aquesta inundació va durar dos anys i s’anomena zancliana.

Des d’aleshores la placa afroasiàtica i l’africana es mouen quatre mil·límetres cada any, l’estret de Gibraltar és obert. I el mar Mediterrani és ple d’aigua.

Laia Salamó (a 1r d’ESO)